Abans de parlar de models, agents o integracions, necessitem saber si existeix un projecte que val la pena construir. Aquestes deu preguntes ens ajuden a passar d’una intuïció àmplia a una hipòtesi concreta i responsable.
Quin problema volem resoldre?
Busquem una situació observable, no una aspiració genèrica. Què és lent, inconsistent, difícil de trobar, car o impossible d’escalar avui?
Com es resol actualment?
Descrivim persones, passos, eines, esperes i excepcions. El procés real acostuma a ser diferent del procediment escrit i és on apareixen les millors oportunitats.
Qui sap què significa fer-ho bé?
Identifiquem les persones expertes i els criteris que utilitzen. Sense una definició de qualitat, no podrem entrenar, provar ni revisar el sistema.
Quines fonts necessita?
Localitzem documents, dades, aplicacions i coneixement tàcit. Preguntem quina font té autoritat, amb quina freqüència canvia i qui la manté.
Quines dades no hauria d’utilitzar?
Definim informació sensible, permisos, limitacions contractuals i usos incompatibles amb el propòsit. La frontera de dades és part del disseny, no una configuració posterior.
Què pot fer la IA i què ha de validar una persona?
Separem preparació, recomanació, decisió i execució. Situem Human Gates allà on l’impacte, la incertesa o la irreversibilitat exigeixen judici.
Què passa quan el cas no és normal?
Busquem contradiccions, absència d’informació, peticions fora d’abast i errors d’eines. Un bon sistema ha de saber aturar-se, explicar el límit i escalar a la persona adequada.
Com mesurarem si funciona?
Definim una línia de base i indicadors vinculats al problema: temps, qualitat, cobertura, risc, adopció o impacte econòmic. També decidim quan revisarem els resultats.
Qui serà el propietari després del pilot?
Algú ha de mantenir fonts, permisos, proves i criteris. Sense un propietari del procés, el projecte depèn del proveïdor o es degrada quan canvia el context.
Quin és el primer abast útil?
Escollim una frontera prou petita per aprendre i prou real per demostrar valor. Pot ser una fase, un tipus de document, un equip o un canal. No intentem resoldre tota l’organització alhora.
Les respostes també poden indicar que encara no toca construir
De vegades aquestes preguntes revelen que primer cal ordenar documents, definir una política, formar l’equip o aclarir el procés. No és una desviació: és la feina necessària perquè una futura solució tingui sentit.
A Karmina AI Studio utilitzem aquest marc per decidir el següent pas proporcional. Un bon inici no és el que incorpora més tecnologia, sinó el que converteix el repte en una capacitat que es podrà provar, governar i millorar.