Un Pla Director d’intel·ligència artificial no és un catàleg d’eines ni una llista de pilots. És una decisió institucional sobre com una organització vol entendre, prioritzar, governar i revisar l’ús de la IA. El projecte de l’Ajuntament de Terrassa permet explicar aquest procés des de dins.
Aquesta peça adopta el format de conversa editorial amb Ignasi Llorente a partir dels materials i resultats documentats del projecte. No és la transcripció literal d’una entrevista ni atribueix declaracions textuals no validades. L’objectiu és ordenar les preguntes que van guiar el treball i les respostes que el cas permet sostenir.
Per què una ciutat necessita un Pla Director d’IA?
Perquè la IA acostuma a entrar abans que l’estratègia. Les persones proven assistents, automatitzen tasques, generen continguts o consulten documents des d’àrees diferents. Aquest moviment pot aportar valor, però també crea desigualtats de criteri, riscos de dades, duplicitats i decisions incompatibles.
El Pla Director converteix aquesta realitat dispersa en una política compartida. Defineix què es vol aconseguir, quins principis no es poden vulnerar, qui decideix, com s’avaluen els casos d’ús i quines capacitats necessita l’organització. En una administració pública, a més, cada decisió ha d’estar alineada amb els drets de la ciutadania, la transparència i l’interès general.
Quina va ser la primera feina a Terrassa?
Escoltar abans de prescriure. La diagnosi va combinar una enquesta interna amb 341 respostes, espais de participació amb 160 assistents, un webinar amb 63 participants i una Ideató amb 48 persones. Aquest conjunt va permetre observar usos reals, expectatives, temors, friccions i oportunitats des de punts de vista diferents.
La dada important no és només el volum. És que el Pla no es va construir des d’un únic despatx ni a partir d’una demostració tecnològica. Les persones que coneixen els procediments municipals van aportar el context necessari per distingir una idea atractiva d’una necessitat pública real.
Com es passa de centenars d’aportacions a una estratègia?
Primer cal ordenar. Les aportacions es van agrupar per necessitats, àrees, impacte potencial, dependències, riscos i maduresa. Després es van contrastar amb els principis de governança i amb la capacitat real de l’organització per desplegar-les.
El procés va identificar 25 propostes pendents de priorització. No les presentem com a pilots implantats. Són oportunitats que necessiten una decisió posterior sobre valor públic, viabilitat, dades, responsabilitat, cost i supervisió. Aquesta distinció protegeix el projecte de la pressa per anunciar resultats abans d’haver-los validat.
Què conté un Pla Director que es pugui aplicar?
El document final es va estructurar en 14 capítols i un horitzó 2026–2028. Integra estratègia, governança, ètica, regulació, alfabetització, priorització, seguiment i canvi cultural. El resultat no separa tecnologia i organització: mostra quines decisions depenen de dades, persones, processos o òrgans de govern.
També proposa una arquitectura de responsabilitat. Els espais estratègics defineixen prioritats i validen els usos sensibles; l’estructura operativa coordina projectes i manté el registre; els referents de les àrees connecten el Pla amb la realitat quotidiana. La governança no és un comitè que apareix al final: és el sistema que acompanya tot el cicle de vida.
Per què la participació també és una eina de governança?
Perquè amplia la qualitat de la decisió. Una àrea jurídica pot detectar un risc que no és visible per a tecnologia. Una persona d’atenció ciutadana pot explicar una excepció que el procés teòric no recull. Un equip de dades pot identificar que una proposta no disposa encara de la informació necessària.
Participar no significa que totes les idees s’executin. Significa que les prioritats es poden explicar, que els límits són visibles i que les persones entenen com formar part del canvi. Aquesta legitimitat és especialment important quan la IA pot afectar serveis, drets o decisions públiques.
Què ens ensenya Terrassa a altres organitzacions?
Que començar bé és més important que començar amb una eina espectacular. En cinc mesos es va poder construir una diagnosi, activar espais de participació, ordenar propostes i redactar un marc institucional. El valor no va consistir a prometre automatització immediata, sinó a crear les condicions perquè els futurs projectes siguin comparables, governables i revisables.
El Ple municipal va aprovar el Pla l’abril de 2026. La informació oficial de l’Ajuntament de Terrassa ↗ confirma aquest pas institucional. A partir d’aquí comença una fase menys visible i més decisiva: convertir el full de ruta en capacitat, mantenir el registre viu i revisar què funciona.
La pregunta que ha de quedar oberta
Un bon Pla Director no tanca la conversa sobre la IA. Estableix com continuar-la. Cada nou cas d’ús ha de poder respondre què aporta, quines fonts utilitza, qui n’assumeix la responsabilitat, com es prova i en quines condicions s’ha d’aturar.
Aquest és el criteri que traslladem des de Terrassa a altres administracions i organitzacions: governar abans d’escalar no frena la innovació; li dona una direcció que es pot sostenir.