Knowledge Foundation: 20 preguntes sobre la base de coneixement abans de la IA.

És la base governada de coneixement, criteris i responsabilitats que prepara una organització per treballar amb IA. Inclou mapa de fonts, autoritat, versions, permisos, vocabulari, exemples, límits, propietaris i proves; no és només un repositori ni una base vectorial.

Resol la dispersió documental, les versions contradictòries i el coneixement que només viu al cap d’algunes persones. Permet que equips i agents trobin una resposta amb context i sàpiguen quan no hi ha prou evidència.

Una eina de cerca recupera documents. La Foundation explica quins documents són vàlids, per a quina pregunta, qui els pot veure i què passa quan discrepen. Afegeix governança al contingut, no només tecnologia d’accés.

Té sentit abans d’agents, assistents interns, RAG o automatitzacions que depenen d’informació pròpia. També quan les persones perden temps buscant, dupliquen materials o resolen la mateixa pregunta de manera diferent.

No és prioritària si el cas d’ús no necessita coneixement propi o si la feina és purament determinista. Tampoc convé convertir-la en un projecte enciclopèdic sense una missió concreta que indiqui què s’ha d’ordenar primer.

Primer es delimita la missió que haurà d’alimentar i les preguntes que haurà de respondre. Després s’identifiquen fonts, propietaris, conflictes, buits, permisos i criteris de qualitat.

Procediments, polítiques, guies de marca, exemples, glossaris, FAQs internes, catàlegs i registres operatius quan siguin necessaris. Cada font necessita metadades útils: propietari, vigència, àmbit i nivell d’accés.

Hi participen experts del procés, responsables documentals, usuaris, tecnologia i privacitat o seguretat segons les dades. Una persona ha de poder decidir quina font preval quan hi ha contradiccions.

La IA pot classificar, extreure, proposar metadades, detectar duplicats i recuperar fragments rellevants. Les seves propostes acceleren l’ordenació, però l’autoritat i la validesa no es poden inferir només per semblança semàntica.

Les persones validen autoritat, permisos, versions, excepcions i criteris. També decideixen quan una font caduca, qui pot actualitzar-la i què ha de fer el sistema davant d’un buit.

Es trien eines segons formats, volum, permisos, integracions, cerca, versionat i traçabilitat. La plataforma és secundària respecte de l’arquitectura de coneixement; una Foundation ben definida pot evolucionar tecnològicament.

Idealment respecta els repositoris que ja són canònics i evita còpies incontrolades. Els connectors han de conservar identitat, permisos i actualitzacions o indicar clarament quan es treballa amb una rèplica.

Una primera Foundation per a una missió delimitada es pot construir per fases. El temps depèn del nombre de fonts, la qualitat documental i la capacitat dels experts per resoldre contradiccions.

La inversió depèn del corpus, la complexitat dels permisos, les integracions i el nivell de neteja o creació de contingut. També inclou manteniment editorial i governança, no només indexació inicial.

Es mesura per temps de cerca, cobertura de preguntes, cites correctes, errors per font, contingut pendent de revisió i ús real. En agents, també per la millora de qualitat abans i després d’utilitzar la Foundation.

Els errors més habituals són ingerir-ho tot, ignorar versions, barrejar documents públics i restringits o confiar en noms de fitxer. Una altra fallada és no preparar preguntes de prova abans de construir.

Es prova amb consultes reals, preguntes amb resposta absent, versions conflictives i usuaris amb permisos diferents. Una bona prova comprova tant el que el sistema troba com el que ha de rebutjar o escalar.

Necessita responsables, dates de revisió, alertes de caducitat, registre de canvis i una via per reportar errors. Si la font canònica canvia, la Foundation ha de reflectir-ho sense reconstruccions manuals opaques.

Sí. Una pime pot començar per un únic procés i unes poques fonts crítiques. El valor és fer explícit el criteri i reduir dependències, no acumular volum documental.

Karmina comença per missió, preguntes i propietat; després ordena fonts, criteris, permisos i proves. La Foundation es dissenya perquè serveixi persones avui i agents quan el procés estigui preparat.