Salvat

Una guia de coneixement assistida per IA per localitzar contingut vigent, citar-ne l'origen i saber quan cal una revisió experta

En un entorn editorial, la dificultat no és només trobar informació. És saber quina edició, quin autor, quina data i quin context sostenen una resposta. Quan el contingut toca salut o benestar, aquesta traçabilitat esdevé encara més important.

Karmina AI Studio va implementar un Knowledge Guide que consultava exclusivament fonts aprovades i responia amb cites internes. La IA accelerava la recuperació i la síntesi; l'equip editorial mantenia autoria, criteri i revisió experta.

Fitxa resum

• Marca: Salvat
• Sector: editorial i salut
• Repte: facilitar consultes internes traçables sobre un fons ampli
• Agent principal: Knowledge Guide
• Agents complementaris: Blog Publisher · Cloud Index
• Servei: Knowledge Foundation
• Capa d'IA: infraestructura de coneixement i agent de consulta citada
• Paper humà: font canònica, revisió científica o editorial, drets i publicació

El repte

Una resposta plausible no és una resposta editorialment vàlida

Les eines generatives poden redactar amb fluïdesa encara que confonguin edicions, barregin continguts o ometin una limitació. En un catàleg extens, la mateixa pregunta pot tenir respostes diferents segons l'obra, el públic i la data.

El repte era utilitzar la IA com a porta d'entrada al coneixement, no com a substitut de la font.

El punt de partida

El projecte començava amb un inventari de col·leccions, metadades, drets, formats, dates i propietaris. No tot el fons havia d'estar disponible per a tots els usos: una sinopsi comercial, un fragment protegit i un text de salut necessitaven permisos i circuits diferents.

El Cloud Index ajudava a detectar versions i buits. Després, només les fonts aprovades entraven al Knowledge Guide.

L'enfocament de Karmina AI Studio

La guia s'havia de comportar com un sistema de consulta responsable:

• respondre amb la font visible;
• distingir citació, síntesi i interpretació;
• indicar data i vigència;
• reconèixer quan la base no contenia la resposta;
• escalar contingut sensible a un especialista;
• respectar límits de drets i reproducció.

El Blog Publisher podia transformar una recerca validada en un esborrany, però mai publicar-lo sense autoria i revisió.

Com funcionava

1. La persona formulava una pregunta dins del seu nivell de permís.
2. El sistema recuperava fragments de fonts aprovades.
3. Preparava una síntesi amb títol, edició, data i ubicació.
4. Assenyalava conflictes, absències o contingut sensible.
5. Una persona validava l'ús posterior.
6. Les correccions actualitzaven la base, no només aquella resposta.