Trobar un professional de la psicologia no és una cerca qualsevol. La persona no busca només un nom o una adreça: intenta entendre especialitats, enfocaments, modalitats, idiomes, ubicació i vies de contacte en un moment que sovint ja és complex. Amb aquest punt de partida hem desenvolupat el Directori de Psicologia Barcelona ↗, un projecte digital que converteix informació dispersa en una experiència d’orientació més clara, consultable i transparent.
El resultat és una web bilingüe en català i castellà amb directori general, fitxes, especialitats, mapa, metodologia, seleccions editorials, continguts i serveis per a professionals. Però el valor del projecte no és el nombre de pàgines. És el sistema que les connecta: dades estructurades, criteris editorials, arquitectura de cerca, identitat, accessibilitat, SEO tècnic i una governança que evita presentar el directori com un rànquing clínic o una promesa terapèutica.
Aquest és un bon exemple de com entenem les webs amb IA a Karmina. No com una capa decorativa ni com una landing generada automàticament, sinó com un producte digital on la intel·ligència artificial ajuda a ordenar, construir i escalar una arquitectura que continua necessitant criteri humà.
El problema: molta informació, poca orientació
La informació sobre psicòlegs i centres existeix, però acostuma a estar fragmentada. Una part viu en webs pròpies; una altra, en directoris generalistes, plataformes de cita, mapes o perfils socials. Les categories no sempre coincideixen, les dades poden quedar desactualitzades i una mateixa persona pot aparèixer en diversos llocs amb descripcions diferents.
La resposta fàcil hauria estat crear una llista. La resposta útil exigia una altra pregunta: què necessita una persona per orientar-se abans de contactar?
A partir d’aquí vam definir una experiència que permet explorar per necessitat, especialitat, zona, modalitat i altres criteris rellevants, sense convertir el procés en una classificació opaca. El directori no decideix qui és “millor” per a cada persona. Organitza informació perquè la decisió es pugui prendre amb més context i perquè sigui més fàcil arribar a la font o al canal de contacte adequat.
D’una base de dades a una arquitectura de servei
Un directori no és una col·lecció de targetes. És una arquitectura de relacions.
Cada fitxa ha de conviure amb pàgines d’especialitat, ubicacions, filtres, mapa, metodologia i continguts editorials. Els noms han de ser consistents. Les rutes no es poden duplicar. Els canvis de llengua han de portar a la versió equivalent. Les pàgines generades han d’estar connectades amb el directori i no quedar com illes creades només per captar trànsit.
Per això el projecte es va plantejar en capes:
- Directori general, per explorar l’oferta amb una visió àmplia.
- Fitxes individuals, amb informació útil i vies de contacte.
- Especialitats i necessitats, per acostar el llenguatge professional al llenguatge de qui busca ajuda.
- Mapa i ubicacions, per incorporar la dimensió territorial.
- Metodologia, per explicar les fonts, els criteris i els límits.
- Guies i continguts, per respondre preguntes abans de la decisió.
- Serveis per a professionals, perquè el projecte també entén les necessitats digitals del sector.
El sitemap públic supera el miler de rutes. Aquesta escala no s’ha resolt escrivint pàgines aïllades, sinó definint models, components i regles que permeten que cada peça conservi una estructura coherent.
Bilingüe vol dir dues experiències editorials
El projecte havia de funcionar en català i castellà. Traduir un menú era només una part petita del repte.
Cada idioma necessita rutes pròpies, textos naturals, metadades correctes, enllaços equivalents i senyals clars per als cercadors. Les pàgines utilitzen URL diferenciades, etiquetes de llengua, enllaços recíprocs i un canvi d’idioma que porta al contingut corresponent. Això evita barrejar versions, duplicar recorreguts o generar adreces incorrectes.
També vam treballar la diferència entre traduir i localitzar. Una persona pot buscar “psicólogo en Barcelona”, “psicòloga a Barcelona”, una especialitat, un barri o un problema concret. La informació de fons pot ser compartida, però la redacció, les expressions i la intenció de cerca han de sonar naturals en cada llengua.
Confiança sense prometre més del que sabem
En salut mental, la qualitat d’un directori depèn tant del que mostra com del que es nega a afirmar.
El projecte no presenta estrelles inventades, no promet resultats terapèutics i no ven posicions com si fossin una recomanació clínica. Quan una pàgina parla de seleccions o de “millors” professionals, el criteri ha de ser visible, editorial i revisable. Una etiqueta de verificació no pot significar més del que realment s’ha comprovat.
Aquesta frontera va determinar la metodologia i el llenguatge. Cal distingir entre identitat, informació declarada, dades procedents d’una font pública, pertinença a una entitat i verificació editorial. També cal oferir una via perquè professionals i centres puguin comunicar errors, actualitzacions o peticions de retirada.
La IA pot ajudar a detectar incoherències, normalitzar camps o preparar contingut. No pot transformar una dada incompleta en una certesa. En aquest projecte, el criteri no és una revisió final afegida al procés: és part de l’arquitectura.
Una identitat institucional al servei de la consulta
Visualment vam evitar els codis de clínica premium, l’estètica wellness i els símbols previsibles de cervells o cors. La identitat treballa amb blanc, negre, grisos, un verd de confiança i un accent terra molt contingut. La tipografia prioritza la lectura i la jerarquia, amb un registre editorial només quan aporta context.
La decisió respon a la naturalesa del producte. Un directori de psicologia ha de transmetre serenitat i rigor, però sobretot ha de ser fàcil d’utilitzar. Els filtres han de ser comprensibles, el focus visible, els controls prou grans, els formularis clars i la navegació usable en mòbil, amb zoom i amb teclat.
L’accessibilitat no es va tractar com un annex. Va influir en colors, mides, etiquetes, contrast, errors, estats i ordre de lectura. Quan una web orienta persones en un context de salut, reduir fricció també és una forma de responsabilitat.
Com hem utilitzat la IA
La IA ha accelerat parts importants del procés: l’estructuració inicial, la normalització, la preparació de variants de contingut, la revisió de consistència i la comprovació de centenars de rutes. També ha permès iterar més ràpid sobre components, metadades i textos.
Però l’acceleració només ha funcionat perquè hi havia un sistema de decisions. Abans de generar, calia definir què era una fitxa, quins camps eren necessaris, què significava cada estat, quines pàgines s’havien d’indexar, com es connectaven els idiomes i quines afirmacions eren inacceptables.
Aquesta combinació és la que ens interessa a Karmina: IA per ampliar la capacitat d’execució i persones per definir el criteri, validar els límits i assumir la responsabilitat.
Què hem après
El projecte ens deixa cinc aprenentatges transferibles:
- Un directori és un producte de dades. La interfície només és fiable si el model que hi ha a sota distingeix bé persones, centres, ubicacions, especialitats i fonts.
- L’escala necessita regles. Generar moltes rutes és fàcil; mantenir coherència, utilitat i qualitat és el treball real.
- La confiança ha de ser visible. Metodologia, fonts, dates i vies de correcció no són notes legals: formen part de l’experiència.
- La localització és arquitectura. Els idiomes afecten contingut, navegació, metadades i relacions entre pàgines.
- La IA aporta més quan el criteri ja està definit. Sense un model editorial i de governança, només accelera la inconsistència.
El Directori de Psicologia Barcelona ↗ és una web pública i, alhora, un laboratori aplicat sobre com construir plataformes de consulta complexes amb dades, contingut, disseny i IA. És aquest aprenentatge —no només el codi— el que podem traslladar a nous directoris, portals sectorials i ecosistemes digitals per als nostres clients.