La intel·ligència artificial pot passar d’una descripció a una pàgina funcional en molt poc temps. Aquesta velocitat és extraordinària quan l’equip ja sap què vol comunicar. També pot consolidar massa aviat una jerarquia confusa, una promesa genèrica o una experiència que no respon al negoci. Dissenyar abans de construir amb IA no és tornar a un procés lent: és introduir una decisió revisable abans que el codi multipliqui el cost del canvi.
La font d’aquesta lectura és el post i l’extracte visible de “Full Guide: How To Use Claude Design Inside Claude Code”, compartit per Tom Crawshaw ↗. El contingut presenta un flux per descriure, veure i modificar un disseny abans de construir la pàgina. No hem pogut consultar la guia completa en aquesta execució, de manera que no fem un tutorial de producte: adaptem el principi a un procés de marca i implementació.
Veure una decisió canvia la qualitat de la conversa
Un brief pot semblar clar fins que es converteix en una pantalla. Quan l’equip veu la jerarquia, pot preguntar-se si la promesa principal és comprensible, si les proves arriben al moment adequat, si el formulari demana massa i si la versió mòbil manté el sentit. Aquestes preguntes són més difícils d’activar davant d’un document abstracte.
El prototip no serveix només per escollir colors. Fa visibles les decisions de negoci: què prioritzem, què deixem fora, quin recorregut proposem i quina acció demanem. La visualització és una eina de governança perquè converteix intencions difuses en opcions que es poden aprovar o rebutjar.
Un Human Gate abans de la producció
Un Human Gate és un punt on el sistema necessita una decisió humana abans de continuar. En una landing, aquest punt pot arribar quan ja existeixen l’estructura, el contingut principal i una representació visual suficient, però encara no s’han desenvolupat totes les interaccions, variants i integracions.
La revisió ha de respondre preguntes concretes. La pàgina explica què és cada oferta? El to correspon a la marca? Les afirmacions tenen suport? L’ordre ajuda a decidir? Els enllaços connecten amb serveis reals? Hi ha informació sensible o drets visuals pendents? Quan la resposta és clara, l’agent pot construir amb molta més autonomia.
La IA necessita una direcció, no només una preferència estètica
Dir “fes-ho més premium” o “que respiri” pot orientar una conversa, però no és suficient per garantir consistència. Una direcció de disseny ha d’incloure jerarquia, ritme, proporcions, paleta, tipografia, tractament fotogràfic, moviment, accessibilitat i comportament responsive. També ha d’explicar quina relació hi ha entre la identitat i el propòsit del projecte.
Criterio, l’estudi de disseny de l’ecosistema Karmina, aporta aquesta capa estratègica. La IA pot explorar variants i accelerar l’execució; la direcció de marca decideix quines opcions reforcen una identitat i quines només segueixen una tendència visual.
Landing Builder i Site Builder no fan la mateixa feina
El Landing Builder pot transformar un brief aprovat en una pàgina orientada a una campanya, un servei o una captació concreta. El Site Builder treballa una arquitectura més àmplia: navegació, plantilles, relacions entre pàgines i components compartits. Separar els rols evita que una necessitat puntual alteri sense voler tot el sistema web.
Tots dos poden consultar el mateix brand playbook, però necessiten criteris i proves diferents. Una landing es pot avaluar per claredat, conversió i continuïtat amb la campanya. Un lloc complet també necessita coherència entre rutes, mantenibilitat, accessibilitat, SEO tècnic i una experiència consistent.
No cal aprovar cada píxel
Introduir revisió humana no significa convertir cada canvi en una reunió. El sistema pot treballar automàticament dins de rangs aprovats: espaiat, components, estils, proporcions o tractaments d’imatge. La intervenció és necessària quan canvia la promesa, l’estructura, una dada, un actiu de marca o una acció amb impacte extern.
Aquest repartiment redueix el retraball. L’equip aprova les decisions que condicionen el resultat i deixa que l’agent executi la part repetible. Les correccions posteriors es documenten: si una regla es repeteix, passa a formar part del sistema; si és una excepció, queda vinculada al projecte.
Accelerar després d’haver entès
La millor aportació de la IA al disseny no és produir més pantalles. És permetre que l’equip vegi abans, compari millor i construeixi només quan la direcció és prou sòlida. El prototip es converteix en un espai de decisió, no en una peça decorativa.
La seqüència és simple: descriure el propòsit, representar una opció, revisar-la amb criteris, corregir-la i llavors construir. La velocitat deixa de competir amb el criteri perquè el criteri decideix cap on ha d’anar la velocitat.