Un directori de nutrició pot semblar, a primera vista, un projecte de cerca: introduir una especialitat, escollir una zona i obtenir una llista. Però quan vam començar a construir Nutricionistes de Barcelona ↗, vam veure que el repte real era anterior a la interfície. Abans de permetre cercar, calia decidir què era exactament un professional, què era un centre, com es relacionaven, d’on provenia cada dada i què podíem afirmar amb responsabilitat.
El projecte públic reuneix una base inicial de 324 professionals i 747 centres o consultes, amb 440 relacions entre entitats i 688 ubicacions cartografiades. Són xifres publicades amb una data d’actualització i amb un límit explícit: és una base àmplia construïda a partir de registres públics, no un cens oficial exhaustiu.
Aquesta distinció resumeix la filosofia del projecte. No volíem una web que semblés completa gràcies a una gran xifra. Volíem una eina que expliqués què sap, d’on ho sap i què queda pendent de confirmar.
El primer encert va ser separar professionals i centres
Una persona pot treballar en més d’un centre. Un centre pot reunir diversos professionals. Una consulta pot canviar d’adreça o mantenir un nom comercial diferent del nom de la persona. Si tot això es força dins d’una única fitxa, les duplicacions i contradiccions apareixen de seguida.
Per això el model de dades separa tres elements:
- Professionals, amb la seva identitat i les dades pròpies disponibles.
- Centres o consultes, amb adreça, contacte, ubicació i informació del servei.
- Relacions, que connecten cada professional amb un o més centres.
Aquesta arquitectura permet actualitzar una ubicació sense duplicar el professional, mostrar diversos punts d’atenció i conservar la traçabilitat. També evita una confusió habitual en directoris: presentar una consulta com si fos una persona o atribuir a un professional dades que només corresponen al centre.
És una decisió poc visible per a l’usuari, però determina la qualitat de tot el producte.
Fonts diferents no són dades equivalents
La base es va construir combinant fonts públiques i informació disponible en webs. CoDiNuCat va servir com una de les referències professionals; el registre de centres sanitaris autoritzats de la Generalitat, com una font diferenciada per a establiments. Altres webs i plataformes podien aportar context, però no substituïen la font original ni convertien una dada declarada en una verificació institucional.
Aquesta separació també s’aplica a les mètriques. Una ressenya de Google no és una ressenya de Doctoralia. Els seguidors d’una xarxa social no indiquen qualitat clínica. Els idiomes d’un web no demostren necessàriament els idiomes d’atenció. Barrejar camps perquè tenen una aparença semblant facilita el disseny, però empitjora la informació.
Per això cada dada necessita font, data i estat. Quan no es pot confirmar, ha de quedar marcada com a pendent o no trobada; no s’ha d’inferir per omplir un buit. La IA ajuda a comparar, normalitzar i detectar possibles conflictes, però no elimina la necessitat de verificar.
Del model de dades a una experiència comprensible
Una base rigorosa no serveix de gaire si la interfície obliga l’usuari a entendre la base de dades.
El directori ofereix una entrada més natural: cercar professionals o centres, explorar especialitats, veure ubicacions al mapa, consultar metodologia i arribar a vies de contacte. Les fitxes i les pàgines editorials tradueixen l’estructura interna en preguntes reals: quin tipus d’acompanyament busco, on em va bé anar, prefereixo visita presencial o en línia, quina informació puc comprovar abans de contactar?
La web està disponible en castellà i català, amb rutes pròpies, navegació equivalent i contingut adaptat. La versió principal en castellà i la catalana no són dos webs desconnectats: comparteixen el mateix sistema de dades, però ofereixen una experiència lingüística coherent en cada recorregut.
El mapa és especialment important. Una cerca sanitària té una dimensió territorial clara. Poder situar centres i consultes ajuda a passar d’una llista abstracta a una decisió practicable, sense convertir la proximitat en l’únic criteri.
Una identitat que evita els tòpics de la nutrició
La identitat visual treballa amb pruna, ocre, blanc i negre, combinant una tipografia funcional amb una veu editorial. Vam evitar pomes, fulles, cintes mètriques, balances, cossos idealitzats i imatges d’abans i després.
No és només una preferència estètica. Aquests codis poden reduir la nutrició a dieta, pes o disciplina individual, quan el sector inclou contextos clínics, salut pública, hàbits, patologies, esport, alimentació col·lectiva i molts altres àmbits.
La web havia de ser accessible, professional i pròxima sense infantilitzar. Les jerarquies, els contrastos, els controls, les etiquetes i la navegació mòbil es van dissenyar perquè el directori funcionés com una eina de consulta, no com una campanya de transformació corporal.
Quan s’utilitzen imatges de recurs generades amb IA, s’indica explícitament que no representen la persona real. La transparència visual és tan important com la transparència de les dades.
Metodologia abans que rànquing
Les pàgines de “millors nutricionistes” poden respondre a una demanda de cerca real, però també poden crear una falsa autoritat si no expliquen el criteri.
En aquest projecte, qualsevol selecció editorial ha de descriure la metodologia, la data, les fonts i les limitacions. No es pot confondre visibilitat amb qualitat assistencial, ni pagament amb recomanació. El directori serveix per orientar i comparar informació disponible, no per garantir resultats ni substituir el judici professional.
La pàgina de metodologia no és un tràmit al peu del web. És una part central del producte: explica l’abast de la base, la distinció entre fonts i el procés de correcció. Professionals i centres han de poder demanar actualitzacions, aportar informació o comunicar una incidència.
Com hem construït el projecte amb IA i criteri humà
La IA ens ha ajudat a accelerar la classificació, la normalització de camps, la detecció de duplicats, la preparació de continguts bilingües i la validació de moltes rutes. També ha estat útil per convertir una estructura de dades extensa en components i pàgines consistents.
La part decisiva, però, ha estat humana: definir el model, separar fonts, revisar casos ambigüs, limitar les afirmacions, decidir què s’indexa, escriure la metodologia i establir com es corregeixen les dades.
Aquest patró és important per a Karmina. Quan desenvolupem una web complexa, la IA no substitueix l’arquitectura d’informació ni la responsabilitat editorial. Les amplia. El treball comença amb una base de coneixement i continua amb regles que permeten aplicar-la de forma consistent.
Què ens emportem del projecte
El directori de nutrició ens ha confirmat sis idees:
- Modelar bé és més important que mostrar molt.
- Professionals i centres necessiten entitats separades.
- Cada font ha de conservar el seu significat.
- La metodologia és part de l’experiència d’usuari.
- La localització requereix rutes i contingut, no només traducció.
- La IA és especialment útil quan dades, criteris i límits ja estan definits.
Nutricionistes de Barcelona ↗ és avui una eina pública de consulta i un exemple del tipus de projectes que podem construir per als nostres clients: directoris sectorials, cercadors especialitzats, portals territorials i webs basades en dades que necessiten créixer sense perdre traçabilitat, identitat ni criteri.